Les intel·ligències múltiples.

Concepte d’intel∙ligències múltiples: el 1979, Howard Gardner, psicòleg americà, (Scranton, Pennsilvània, 11 de juliol de 1943) va rebre un encàrrec de la fundació holandesa Bernard Van Leer per tal d’estudiar el potencial humà. El 1983: formulà una nova teoria de la intel∙ligència en la que va qüestionar la noció tradicional d'aquesta afirmant que l'ésser humà no té una sola capacitat que es pugui anomenar amb aquest terme, sinó que conté intel•ligències múltiples. Les intel•ligències que proposa Gardner són:

• Visual-espacial: capacitat reconèixer i manipular espais i de veure objectes a la ment, manipular-los i tenir una idea realista de la seva mesura i característiques. Sol incloure l'habilitat per orientar-se en l'espai i no tenir problemes de lateralitat.

• Lingüística: sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit i facilitat per als idiomes, per comunicar-se verbalment i entendre textos o discursos aliens. Sol incloure també bona memòria. És una de les capacitats tradicionalment mesurades pels tests escolars i es desenvolupa a través dels jocs de paraules i, sobretot, la lectura.

• Lògico-matemàtica: capacitat per al càlcul i el raonament abstracte i sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Sol estar relacionada amb la capacitat lingüística i juntes ajuden a la deducacció i el pensament científic. Es desenvolupa amb puzzles, jocs d'estratègia i exercicis de lògica, entre altres.

• Cinestèsica corpolar: habilitat física, que inclou una bona coordinació i equilibri i la capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.

• Musical: tradicionalment anomenat "tenir oïda", inclou la capacitat de distingir bé els sons i tenir sentit del ritme i de produir ritmes, tons, timbres… Pot ajudar a la lectura.

• Naturalísta: és una capacitat recentment formulada i no acceptada per tots els estudiosos. Inclou l’identificació del llenguatge natural i la facilitat per a relacionar-se amb éssers vius (cuidar plantes, animals), així com un sentit innat per a la classificació.

• Interpersonal: és la capacitat de percebre i comprendre als altres l'habilitat per relacionar-se amb ells, el reconeixement de les emocions alienes, i el control de les relacions. Inclou qualitats com l'empatia, la sociabilitat i l'extraversió.

• Intrapersonal: és la capacitat de tenir un bon autoconeixement, autoestima i automotivació. Implica tendència a la reflexió i sol incloure's, juntament amb l'anterior, dins l'anomenada intel•ligència emocional, que implica el coneixement de les pròpies emocions, i la capacitat de controlar‐le. Es desenvolupa amb tècniques com la PNL o el ioga o a través d'exercicis religiosos.

Es consideren intel∙ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. Gardner va establir uns criteris:

-Tenir una localització definida en el cervell.

-Posseir un sistema simbòlic i representatiu.

-Ser observable en grups de població.

-Evolucionar de manera independent i pròpia.

Gardner ha formulat l'existència d'altres possibles intel•ligències, com l'espiritual-existencial, però han estat fortament criticades per manca de base científica. Actualment s'estan analitzant les relacions entre aquests components, ja que sembla que uns poden influenciar els altres. També es discuteix la importància de la genètica en cadascuna (hi ha gent que neix naturalment dotada per a un camp) en relació a l'educació i l'estimulació externa.

Actualment, en l’àmbit educatiu, es promouen prioritàriament 2 tipus d’intel∙ligències, la lògic matemàtica i la lingüística, trobant‐se en desús la musical, visual espacial i la cinestèsica corporal.

Si volem aconseguir l’èxit escolar, s'ha de conduir la pràctica educativa a un ensenyament més personalitzat o el procés d'aprenentatge ha de mirar de promocionar les aptituds naturals i compensar les mancances en els altres camps amb estratègies adaptatives. Cada persona té més desenvolupades unes intel∙ligències múltiples que d’altres, per la qual cosa hem de reconèixer l’igual importància de totes elles, ja que es combinen de forma única en cada ésser humà, en diferents graus de desenvolupament.

Preocupar-se per l’alumnat significa conèixer el seu desenvolupament biològic, psicològic,
interessos, motivacions,... per tal d'orientar-lo personalment, acadèmicament i professionalment.
Hem de promoure estils d’aprenentatge que contemplin l’atenció a la diversitat, basant-nos en els coneixements previs del nostre alumnat, tenint en comte les habilitats d’aprenentatge individuals, i les intel•ligències múltiples.
Tenim un alumnat divers, amb diferent situació social, cultures, interessos i preferències, estils, ritmes, intel∙ligències...; cadascú es únic, la diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.
Cadascú aporta contribucions valuoses a la cultura humana...