10 Idees Clau de l’aprenentatge actual

1.  Ensenyar ha de ser un acte d’empatia.
El professor ha de facilitar eines, recursos, plantejar qüestions, orientar, obrir debat, fomentar el respecte i no assentar el coneixement en un moviment unidireccional i tancat, sinó que també ha de motivar i oferir orientacions que donin a l’alumne la possibilitat de créixer en tots els sentits. Hem de fomentar la interactivitat entre professor-alumnes, amb la construcció progressiva de sistemes de significats compartits, en un procés d'elaboració i reelaboració de representacions en un traspàs progressiu del control i responsabilitat cap a l’alumne, a través d’una creació de normes de participació compartides entre professor i alumnes.

2.L’alumne no és un simple receptor d’estímuls,sinó que té un paper actiu en la construcció del coneixement.
El coneixement no és quelcom donat i immutable, està comprobat i demostrat científicament que aprenem molt més i millor fent, que no pas recordant i escoltant. Les característiques de cada aprenent depenen de la interacció entre factors interns i externs a la persona (factors biològics, ambientals i contextuals), factors decisius en la realització dels aprenentatges escolars, que implica un procés de construcció o reconstrucció personal d’un nou contingut, a partir de les pròpies característiques del subjecte (coneixements previs, expectatives, motivacions, etc...).
Com a docents ens interessa, observar, analitzar i identificar les diferents situacions, condicions i intervencions educatives que afecten l’aprenentatge dels estudiants de l’etapa secundària, comprendre les seves característiques psicològiques, ja que ens servirà per reflexionar, millorar i ajustar tant el què ensenyem com el què podem exigir a l’alumne, per tal de planificar i implementar canvis que els permetin continuar aprenent i desenvolupant-se en els diferents àmbits: psicomotor, cognitiu, lingüístic, afectiu-emocional, i social–relacional.

3. L'aprenentatge ha de ser significatiu.
Algunes idees bàsiques de la concepció constructivista, com la necessitat de partir del nivell inicial de l'alumne (coneixements previs), conceptes com el de l'ajut contingent, plasticitat o adaptació de la intervenció pedagògica a l'activitat de l'alumne, el grau de desenvolupament o capacitat general de l'alumne, la motivació per aprendre (significativament), així com els seus interessos personals són, entre d'altres, coincidents amb el plantejament de l'ensenyament significatiu. Perquè l'aprenentatge sigui significatiu, han de complir-se dues condicions.

En primer lloc, el contingut ha de ser potencialment significatiu, tant des del punt de vista de la seva estructura interna (significativitat lògica: no ha de ser arbitrari ni confús), com des del punt de vista de la seva assimilació (significativitat psicològica: ha d'haver-hi en l'estructura psicològica de l'alumne, elements pertinents i relacionables).
En segon lloc s'ha de tenir una actitud favorable per aprendre significativament, es a dir, l'alumne ha d'estar motivat per relacionar el que aprèn amb el que sap.

4. La interdisciplinarietat s'ha de dur a la pràctica.
La coexistència de diferents coneixements isolats els uns del altres, no té cap sentit.  Hi ha molts motius vàlids per a un ensenyament interdisciplinar ja que implica una transformació profunda en els mètodes d’ensenyament i requereix un canvi d’actitud i de les relacions entre el professorat i l’alumnat, alhora que genera una cooperació orgànica que involucra més a les persones i permet distanciar-se de la pròpia disciplina per a preocupar-se d'un problema des d’una perspectiva més general, fet que millora la retenció del coneixement i ensenya a transferir-lo per tal de prendre decisions.

5. S'ha de promoure el treball en equip a les aules.
Es necessari el treball en equip a les aules, ja que aquest, sempre dóna més rendiment que el treball individual i parcel•lat, i els estudiants aprenen a treballar cooperativament amb els altres i veuen així el valor de l’experiència educativa. A més, és més divertit, i això val tant per al professorat com per a l'alumnat.
Evidentment, el treball en equip comporta una sèrie de conflictes, problemes,i discussions, per tal d'acordar una possible solució i finalitat entre tots els integrants del grup per a un posterior repartiment de tasques i desenvolupament de la proposta, però precisament aquests obstacles són els que configuren la riquesa del treball col•laboratiu i permeten el feed-back com un mitjà d’aprenentatge.Cal insistir un cop més en el debat de que és irrenunciable partir de models interdisciplinaris quan ens referim a educació, sobretot quan aquesta és al servei de la formació integral de la persona.


6. Educació emocional: cognició i emoció.
A més a més de ser un experts en els continguts de la matèria que impartirem, hem de ser promotors de valors ètics i morals i hem de construir coneixement realitzant estratègies de pensament per tal de que els nostres alumnes s’interessin per allò que han d’aprendre i es sentin implicats i participin. Hem de treballar a partir d’un procés comú constructiu de coneixement que s’entén com una acció en un context d’espai i temps gràcies a les condicions i possibilitats que ofereixen el diàleg, els factors emocionals, la novetat, la llibertat, la mediació, la creativitat i la interactivitat i el pensament crític.Hem de tenir una mirada positiva, per tal d’acompanyar als nostres alumnes, guiar-los i optimitzar el seu desenvolupament psicològic, cognitiu, emocional i afectiu.

7. A la recerca de la motivació.
Els factors motivacionals, afectius i relacionals com a factors implicats en les condicions per atribució de sentit, ofereix una disposició cap a l’aprenentatge.
La motivació, l’entenem com a factor vinculat a les diferents metes o motius que l’alumne vol assolir en un procés d’ensenyament i aprenentatge, incidiran de manera decisiva en la seva representació de la situació d’aprenentatge, en l’interès, i en l’esforç que dedicarà, afavorint, en major o menor grau, l’atribució de sentit i la seva disposició a aprendre, s’entén també així com el grau o nivell en el que es tendeix a acceptar o rebutjar una tasca.
La motivació i l’esforç estan íntimament relacionats, la motivació desencadena l’esforç, i l’esforç efectiu aconsegueix bons resultats que alimenten la motivació.
Existeixen diferents tipus de motivacions: la intrínseca que s’experimenta amb la realització de la tasca, i la extrínseca, on la meta està vinculada als resultats, el control es extern a la persona, centrat en l’execució i el resultat. De la mateixa manera es donen diferents tipus de metes que porten associades les diferents motivacions, varies metes on ens dirigim i que volem.
La primera de les metes d’aprenentatge ha de ser l’interès per aprendre, orientada a una motivació per l’aprenentatge intrínseca, el que li fa disfrutar és l’experiència d’aprendre a descobrir, enfrontant‐se a reptes que poden conduir a aquest resultats, els alumnes que rendeixen més, són a la llarga els que presenten aquests tipus de motivació, quan busquen aprendre es disfruta amb l’experiència d’aprenentatge, es busca ajuda si és realment necessària i s’afronta la tasca acadèmica amb estratègies més eficaces.
La motivació és contextual , es pot estar motivat en un moment i en un altre no.
Com a professors hem d’ aconseguir que el propi aprenentatge sigui la motivació principal, hem d’activar la curiositat i l’interès de l’alumne, formular preguntes, problemes per resoldre, variar els elements de la tasca per tal de mantenir l’atenció.

8. L'ús de la creativitat: combinacions novedoses, efectives i originals, a partir d’idees preexistents.
No hem de perdre de vista, que malgrat les formes com es divideix el currículum i s’organitzen les matèries, l’autèntic objectiu és l’educació de l’individu, un individu que actualment cal que sigui crític, reflexiu i actiu, capaç de desenvolupar projectes i de resoldre els problemes i les dificultats que aquests li comportin. L’escola ha de ser el laboratori, el camp d’aprenentatge on es formi aquesta personalitat. L’aprenentatge a través de les arts ofereix un enorme potencial per desenvolupar capacitats que s’intueixen vitals en les noves societats, tals com la imaginació, l’expressió i la innovació.

9.  Cal incrementar el treball cooperatiu entre docents, impulsant intercanvis que ens ajudin a trobar nous camins per als nous reptes.
Hem d'aprofitar els escenaris de coordinació i intercanvi que ja existeixen en els centres per coordinar-nos amb els companys dels altres departaments i altres matèries. No hem de tenir por a interessar-nos pels seus continguts i pels possibles espais de coincidència, que són molts més del que ens pensem.

Si anem al centre amb actitud oberta cap al món que ens envolta i cap a tothom, podrem compartir aquesta actitud amb els nostres companys i la podrem transmetre al nostre alumnat. Aconseguir una adequada relació entre les diferents assignatures que conformen un Pla d’Estudis, influeix en el conseqüent increment de l’efectivitat de l’ensenyament tant en termes quantitatius com qualitatius; el que significa una òptima preparació dels estudiants, a la vegada que exigeix l’interès i una major preparació del professorat i una disminució a la resistència d’alguns docents al canvi, pel fet d’estar habituats a un mètode d’ensenyament diferent, i que s’oposen a l’adaptació. La formació dels futurs professors, és la clau de l’èxit per tal d’aconseguir el pensament interdisciplinar en els estudiants en un procés que cada dia més demana l’aplicació dels coneixements en un sentit ampli, integral i transferible; que exigeix tenir desenvolupades un conjunt d’habilitats generals, comuns i amb una ètica acord amb els reptes que planteja la nova generació.

10. Utilització de les TIC/TAC.
Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula. L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà discernir i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu.