L’aprenentatge adolescent en la societat del s. XXI

En els darrers anys, els canvis que ha sofert el nostre entorn han transformat els instituts i escoles que es troben amb reptes tan importants com la integració d’alumnes amb necessitats educatives especials, la incorporació d’alumnes d’altres cultures, el tractament de la diversitat... així com respondre als successius canvis curriculars produïts per les polítiques educatives.

Complexitat seria la paraula per definir aquest escenari caracteritzat per la diversitat cultural, social i lingüística de la nostra societat, però també la d’immensa riquesa. Davant d’aquests nous reptes i incerteses, l’educació ha de vetllar per transmetre valors de futur, com són la llibertat, la tolerància i la solidaritat.

Necessitem un marc pedagògic on l’aprenentatge giri entorn el pensament, ja que és una conseqüència d’aquest i on els alumnes aprenguin reflexionant sobre el que aprenen.

Tenim la responsabilitat d’educar els joves del segle IXI, i sembla evident que per aconseguir-ho serà necessari experimentar amb diverses estratègies d’aprenentatge i amb metodologies diverses que promoguin formes més transversals de treballar els continguts i que produeixin més relacions entre ells.

Penso que l'escola del segle XXI hauria d’estar adaptada a la societat del moment, vull dir que doni resposta a les necessitats reals dels alumnes, perquè de vegades sense voler, a l'escola sempre anem una mica per darrera de la societat. Com a docents hem de ser capaços de dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge, que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

També m'agradaria que fos una escola que ajudés a acabar amb les desigualtats socials i que fos molt més flexible per adaptar-se a les necessitats de cada alumne (no en teoria sinó de veritat).

Tots hauríem de ser capaços de treballar en equip i de corregir-nos mútuament amb la intenció de millorar sempre i respectar-nos en les diferències (tant docents com alumnes) encara que no compartíssim les mateixes idees.

Sovint costa d'adonar-se dels avantatges de l'aprenentatge entre iguals i els lligams que aquesta dinàmica de treball suposa.

Estem acostumats a veure la interacció alumne - professor. En comptades ocasiones els alumnes treballen en comú i l'aprenentatge es considera bàsicament una funció estrictament individual.

Tot i això s'ha demostrat, que quan un alumne interacciona amb un altre per a explicar allò que ha après, a més a més de desenvolupar habilitats comunicatives, es veu obligat a organitzar les seves idees, afavorint el seu coneixement i és capaç d'adonar-se de les seves errades i mancances. Aquests processos cognitius afavoreixen sens dubte el seu aprenentatge.

Com a docents hem de conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

Hem d’estimular l’esforç de l’alumnat i promoure la seva capacitat per aprendre per si mateixos i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals a través d’activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat.