lunes, 7 de junio de 2010

10 Idees Clau de l’aprenentatge actual

1.  Ensenyar ha de ser un acte d’empatia.
El professor ha de facilitar eines, recursos, plantejar qüestions, orientar, obrir debat, fomentar el respecte i no assentar el coneixement en un moviment unidireccional i tancat, sinó que també ha de motivar i oferir orientacions que donin a l’alumne la possibilitat de créixer en tots els sentits. Hem de fomentar la interactivitat entre professor-alumnes, amb la construcció progressiva de sistemes de significats compartits, en un procés d'elaboració i reelaboració de representacions en un traspàs progressiu del control i responsabilitat cap a l’alumne, a través d’una creació de normes de participació compartides entre professor i alumnes.

2.L’alumne no és un simple receptor d’estímuls,sinó que té un paper actiu en la construcció del coneixement.
El coneixement no és quelcom donat i immutable, està comprobat i demostrat científicament que aprenem molt més i millor fent, que no pas recordant i escoltant. Les característiques de cada aprenent depenen de la interacció entre factors interns i externs a la persona (factors biològics, ambientals i contextuals), factors decisius en la realització dels aprenentatges escolars, que implica un procés de construcció o reconstrucció personal d’un nou contingut, a partir de les pròpies característiques del subjecte (coneixements previs, expectatives, motivacions, etc...).
Com a docents ens interessa, observar, analitzar i identificar les diferents situacions, condicions i intervencions educatives que afecten l’aprenentatge dels estudiants de l’etapa secundària, comprendre les seves característiques psicològiques, ja que ens servirà per reflexionar, millorar i ajustar tant el què ensenyem com el què podem exigir a l’alumne, per tal de planificar i implementar canvis que els permetin continuar aprenent i desenvolupant-se en els diferents àmbits: psicomotor, cognitiu, lingüístic, afectiu-emocional, i social–relacional.

3. L'aprenentatge ha de ser significatiu.
Algunes idees bàsiques de la concepció constructivista, com la necessitat de partir del nivell inicial de l'alumne (coneixements previs), conceptes com el de l'ajut contingent, plasticitat o adaptació de la intervenció pedagògica a l'activitat de l'alumne, el grau de desenvolupament o capacitat general de l'alumne, la motivació per aprendre (significativament), així com els seus interessos personals són, entre d'altres, coincidents amb el plantejament de l'ensenyament significatiu. Perquè l'aprenentatge sigui significatiu, han de complir-se dues condicions.

En primer lloc, el contingut ha de ser potencialment significatiu, tant des del punt de vista de la seva estructura interna (significativitat lògica: no ha de ser arbitrari ni confús), com des del punt de vista de la seva assimilació (significativitat psicològica: ha d'haver-hi en l'estructura psicològica de l'alumne, elements pertinents i relacionables).
En segon lloc s'ha de tenir una actitud favorable per aprendre significativament, es a dir, l'alumne ha d'estar motivat per relacionar el que aprèn amb el que sap.

4. La interdisciplinarietat s'ha de dur a la pràctica.
La coexistència de diferents coneixements isolats els uns del altres, no té cap sentit.  Hi ha molts motius vàlids per a un ensenyament interdisciplinar ja que implica una transformació profunda en els mètodes d’ensenyament i requereix un canvi d’actitud i de les relacions entre el professorat i l’alumnat, alhora que genera una cooperació orgànica que involucra més a les persones i permet distanciar-se de la pròpia disciplina per a preocupar-se d'un problema des d’una perspectiva més general, fet que millora la retenció del coneixement i ensenya a transferir-lo per tal de prendre decisions.

5. S'ha de promoure el treball en equip a les aules.
Es necessari el treball en equip a les aules, ja que aquest, sempre dóna més rendiment que el treball individual i parcel•lat, i els estudiants aprenen a treballar cooperativament amb els altres i veuen així el valor de l’experiència educativa. A més, és més divertit, i això val tant per al professorat com per a l'alumnat.
Evidentment, el treball en equip comporta una sèrie de conflictes, problemes,i discussions, per tal d'acordar una possible solució i finalitat entre tots els integrants del grup per a un posterior repartiment de tasques i desenvolupament de la proposta, però precisament aquests obstacles són els que configuren la riquesa del treball col•laboratiu i permeten el feed-back com un mitjà d’aprenentatge.Cal insistir un cop més en el debat de que és irrenunciable partir de models interdisciplinaris quan ens referim a educació, sobretot quan aquesta és al servei de la formació integral de la persona.


6. Educació emocional: cognició i emoció.
A més a més de ser un experts en els continguts de la matèria que impartirem, hem de ser promotors de valors ètics i morals i hem de construir coneixement realitzant estratègies de pensament per tal de que els nostres alumnes s’interessin per allò que han d’aprendre i es sentin implicats i participin. Hem de treballar a partir d’un procés comú constructiu de coneixement que s’entén com una acció en un context d’espai i temps gràcies a les condicions i possibilitats que ofereixen el diàleg, els factors emocionals, la novetat, la llibertat, la mediació, la creativitat i la interactivitat i el pensament crític.Hem de tenir una mirada positiva, per tal d’acompanyar als nostres alumnes, guiar-los i optimitzar el seu desenvolupament psicològic, cognitiu, emocional i afectiu.

7. A la recerca de la motivació.
Els factors motivacionals, afectius i relacionals com a factors implicats en les condicions per atribució de sentit, ofereix una disposició cap a l’aprenentatge.
La motivació, l’entenem com a factor vinculat a les diferents metes o motius que l’alumne vol assolir en un procés d’ensenyament i aprenentatge, incidiran de manera decisiva en la seva representació de la situació d’aprenentatge, en l’interès, i en l’esforç que dedicarà, afavorint, en major o menor grau, l’atribució de sentit i la seva disposició a aprendre, s’entén també així com el grau o nivell en el que es tendeix a acceptar o rebutjar una tasca.
La motivació i l’esforç estan íntimament relacionats, la motivació desencadena l’esforç, i l’esforç efectiu aconsegueix bons resultats que alimenten la motivació.
Existeixen diferents tipus de motivacions: la intrínseca que s’experimenta amb la realització de la tasca, i la extrínseca, on la meta està vinculada als resultats, el control es extern a la persona, centrat en l’execució i el resultat. De la mateixa manera es donen diferents tipus de metes que porten associades les diferents motivacions, varies metes on ens dirigim i que volem.
La primera de les metes d’aprenentatge ha de ser l’interès per aprendre, orientada a una motivació per l’aprenentatge intrínseca, el que li fa disfrutar és l’experiència d’aprendre a descobrir, enfrontant‐se a reptes que poden conduir a aquest resultats, els alumnes que rendeixen més, són a la llarga els que presenten aquests tipus de motivació, quan busquen aprendre es disfruta amb l’experiència d’aprenentatge, es busca ajuda si és realment necessària i s’afronta la tasca acadèmica amb estratègies més eficaces.
La motivació és contextual , es pot estar motivat en un moment i en un altre no.
Com a professors hem d’ aconseguir que el propi aprenentatge sigui la motivació principal, hem d’activar la curiositat i l’interès de l’alumne, formular preguntes, problemes per resoldre, variar els elements de la tasca per tal de mantenir l’atenció.

8. L'ús de la creativitat: combinacions novedoses, efectives i originals, a partir d’idees preexistents.
No hem de perdre de vista, que malgrat les formes com es divideix el currículum i s’organitzen les matèries, l’autèntic objectiu és l’educació de l’individu, un individu que actualment cal que sigui crític, reflexiu i actiu, capaç de desenvolupar projectes i de resoldre els problemes i les dificultats que aquests li comportin. L’escola ha de ser el laboratori, el camp d’aprenentatge on es formi aquesta personalitat. L’aprenentatge a través de les arts ofereix un enorme potencial per desenvolupar capacitats que s’intueixen vitals en les noves societats, tals com la imaginació, l’expressió i la innovació.

9.  Cal incrementar el treball cooperatiu entre docents, impulsant intercanvis que ens ajudin a trobar nous camins per als nous reptes.
Hem d'aprofitar els escenaris de coordinació i intercanvi que ja existeixen en els centres per coordinar-nos amb els companys dels altres departaments i altres matèries. No hem de tenir por a interessar-nos pels seus continguts i pels possibles espais de coincidència, que són molts més del que ens pensem.

Si anem al centre amb actitud oberta cap al món que ens envolta i cap a tothom, podrem compartir aquesta actitud amb els nostres companys i la podrem transmetre al nostre alumnat. Aconseguir una adequada relació entre les diferents assignatures que conformen un Pla d’Estudis, influeix en el conseqüent increment de l’efectivitat de l’ensenyament tant en termes quantitatius com qualitatius; el que significa una òptima preparació dels estudiants, a la vegada que exigeix l’interès i una major preparació del professorat i una disminució a la resistència d’alguns docents al canvi, pel fet d’estar habituats a un mètode d’ensenyament diferent, i que s’oposen a l’adaptació. La formació dels futurs professors, és la clau de l’èxit per tal d’aconseguir el pensament interdisciplinar en els estudiants en un procés que cada dia més demana l’aplicació dels coneixements en un sentit ampli, integral i transferible; que exigeix tenir desenvolupades un conjunt d’habilitats generals, comuns i amb una ètica acord amb els reptes que planteja la nova generació.

10. Utilització de les TIC/TAC.
Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula. L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà discernir i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu.

Les intel·ligències múltiples.

Concepte d’intel∙ligències múltiples: el 1979, Howard Gardner, psicòleg americà, (Scranton, Pennsilvània, 11 de juliol de 1943) va rebre un encàrrec de la fundació holandesa Bernard Van Leer per tal d’estudiar el potencial humà. El 1983: formulà una nova teoria de la intel∙ligència en la que va qüestionar la noció tradicional d'aquesta afirmant que l'ésser humà no té una sola capacitat que es pugui anomenar amb aquest terme, sinó que conté intel•ligències múltiples. Les intel•ligències que proposa Gardner són:

• Visual-espacial: capacitat reconèixer i manipular espais i de veure objectes a la ment, manipular-los i tenir una idea realista de la seva mesura i característiques. Sol incloure l'habilitat per orientar-se en l'espai i no tenir problemes de lateralitat.

• Lingüística: sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit i facilitat per als idiomes, per comunicar-se verbalment i entendre textos o discursos aliens. Sol incloure també bona memòria. És una de les capacitats tradicionalment mesurades pels tests escolars i es desenvolupa a través dels jocs de paraules i, sobretot, la lectura.

• Lògico-matemàtica: capacitat per al càlcul i el raonament abstracte i sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Sol estar relacionada amb la capacitat lingüística i juntes ajuden a la deducacció i el pensament científic. Es desenvolupa amb puzzles, jocs d'estratègia i exercicis de lògica, entre altres.

• Cinestèsica corpolar: habilitat física, que inclou una bona coordinació i equilibri i la capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.

• Musical: tradicionalment anomenat "tenir oïda", inclou la capacitat de distingir bé els sons i tenir sentit del ritme i de produir ritmes, tons, timbres… Pot ajudar a la lectura.

• Naturalísta: és una capacitat recentment formulada i no acceptada per tots els estudiosos. Inclou l’identificació del llenguatge natural i la facilitat per a relacionar-se amb éssers vius (cuidar plantes, animals), així com un sentit innat per a la classificació.

• Interpersonal: és la capacitat de percebre i comprendre als altres l'habilitat per relacionar-se amb ells, el reconeixement de les emocions alienes, i el control de les relacions. Inclou qualitats com l'empatia, la sociabilitat i l'extraversió.

• Intrapersonal: és la capacitat de tenir un bon autoconeixement, autoestima i automotivació. Implica tendència a la reflexió i sol incloure's, juntament amb l'anterior, dins l'anomenada intel•ligència emocional, que implica el coneixement de les pròpies emocions, i la capacitat de controlar‐le. Es desenvolupa amb tècniques com la PNL o el ioga o a través d'exercicis religiosos.

Es consideren intel∙ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. Gardner va establir uns criteris:

-Tenir una localització definida en el cervell.

-Posseir un sistema simbòlic i representatiu.

-Ser observable en grups de població.

-Evolucionar de manera independent i pròpia.



Gardner ha formulat l'existència d'altres possibles intel•ligències, com l'espiritual-existencial, però han estat fortament criticades per manca de base científica. Actualment s'estan analitzant les relacions entre aquests components, ja que sembla que uns poden influenciar els altres. També es discuteix la importància de la genètica en cadascuna (hi ha gent que neix naturalment dotada per a un camp) en relació a l'educació i l'estimulació externa.

Actualment, en l’àmbit educatiu, es promouen prioritàriament 2 tipus d’intel∙ligències, la lògic matemàtica i la lingüística, trobant‐se en desús la musical, visual espacial i la cinestèsica corporal.

Si volem aconseguir l’èxit escolar, s'ha de conduir la pràctica educativa a un ensenyament més personalitzat o el procés d'aprenentatge ha de mirar de promocionar les aptituds naturals i compensar les mancances en els altres camps amb estratègies adaptatives. Cada persona té més desenvolupades unes intel∙ligències múltiples que d’altres, per la qual cosa hem de reconèixer l’igual importància de totes elles, ja que es combinen de forma única en cada ésser humà, en diferents graus de desenvolupament.

Preocupar-se per l’alumnat significa conèixer el seu desenvolupament biològic, psicològic,
interessos, motivacions,... per tal d'orientar-lo personalment, acadèmicament i professionalment.
Hem de promoure estils d’aprenentatge que contemplin l’atenció a la diversitat, basant-nos en els coneixements previs del nostre alumnat, tenint en comte les habilitats d’aprenentatge individuals, i les intel•ligències múltiples.
Tenim un alumnat divers, amb diferent situació social, cultures, interessos i preferències, estils, ritmes, intel∙ligències...; cadascú es únic, la diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.
Cadascú aporta contribucions valuoses a la cultura humana...

domingo, 6 de junio de 2010

El docent - tutor en el segle XXI

El professorat-tutor/a: construcció de la seva identitat.

El tutor ha d’actuar com un líder creatiu del grup, coach, i mediador per tal d’orientar als seus alumnes, fent de guia i acompanyant, estan disposat, sent professional i actuant amb coherència i rigor.
Ha de ser un punt de referència de l’alumne i de les famílies, i pont d’unió entre les institucions escolar i familiar, acompanyant i informant i donant models positius. Ha de cohesionar el grup classe, i ha de vetllar per la convivència, creant un clima relacional positiu, que generi confiança i comunicació i convidi al debat i intercanvi, reflexió i afecte però establint normes i límits, guanyant‐se als alumnes.
Ha d’observar, detectar problemes i inquietuds, ha de conèixer el procés d’aprenentatge i l’evolució personal dels alumnes, conduint-los, acceptant fracassos, amb acompanyament vocacional, ajuntant‐los a créixer, amb l’atenció individual, i el seguiment grupal i ha de responsabilitzar‐se de l’avaluació de grup. Ha de transmetre coherència en les activitats, seguint una programació i objectius, comptant amb materials que té del suport institucional i del PAT, i ha de relacionar-se amb els agents externs, EAP,CRP…pla d’entorn, integrant-los amb el centre.

Per a ser o fer de tutor cal:

‐ Autoconeixement personal i professional
‐ Gestió emocional
‐ Estil emocional.

El tutor/a com agent de canvi.

El concepte família ha canviat, s’ha de fer un canvi de mirada, adaptar‐se, renovar‐se, investigar, cercar i provar noves eines, ser flexible, cercar sempre la part positiva. El tutor ha d’aprendre a viure amb la incertesa que suposo el canvi, ha de canviar la mirada davant de situacions de dificultat i redefinir-les en positiu, ha de ser resilient per tal de fer front a les adversitats d’una forma constructiva i creativa.
Ha de saber adaptar‐se a la realitat social, a les necessitats de cada moment, amb iniciativa, flexibilitat, i capacitat de reciclatge,(concepte educatiu, aprendre a aprendre).
S’ha d’apostar per l’educació emocional i la diversitat, ja que tothom és diferent, s’ha d’acceptar a l’alumnat tal com és, tot partint del seu potencial i així ajudar a augmentar i mantenir l’autoestima.
Hem rebut les eines del segle XX, tenim eines del segle XXI, hem de provar, ens hem d’equivocar.





L’aprenentatge adolescent en la societat del s. XXI

En els darrers anys, els canvis que ha sofert el nostre entorn han transformat els instituts i escoles que es troben amb reptes tan importants com la integració d’alumnes amb necessitats educatives especials, la incorporació d’alumnes d’altres cultures, el tractament de la diversitat... així com respondre als successius canvis curriculars produïts per les polítiques educatives.

Complexitat seria la paraula per definir aquest escenari caracteritzat per la diversitat cultural, social i lingüística de la nostra societat, però també la d’immensa riquesa. Davant d’aquests nous reptes i incerteses, l’educació ha de vetllar per transmetre valors de futur, com són la llibertat, la tolerància i la solidaritat.
Necessitem un marc pedagògic on l’aprenentatge giri entorn el pensament, ja que és una conseqüència d’aquest i on els alumnes aprenguin reflexionant sobre el que aprenen.
Tenim la responsabilitat d’educar els joves del segle IXI, i sembla evident que per aconseguir-ho serà necessari experimentar amb diverses estratègies d’aprenentatge i amb metodologies diverses que promoguin formes més transversals de treballar els continguts i que produeixin més relacions entre ells.
Penso que l'escola del segle XXI hauria d’estar adaptada a la societat del moment, vull dir que doni resposta a les necessitats reals dels alumnes, perquè de vegades sense voler, a l'escola sempre anem una mica per darrera de la societat. Com a docents hem de ser capaços de dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge, que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

També m'agradaria que fos una escola que ajudés a acabar amb les desigualtats socials i que fos molt més flexible per adaptar-se a les necessitats de cada alumne (no en teoria sinó de veritat).
Tots hauríem de ser capaços de treballar en equip i de corregir-nos mútuament amb la intenció de millorar sempre i respectar-nos en les diferències (tant docents com alumnes) encara que no compartíssim les mateixes idees.
Sovint costa d'adonar-se dels avantatges de l'aprenentatge entre iguals i els lligams que aquesta dinàmica de treball suposa.
Estem acostumats a veure la interacció alumne - professor. En comptades ocasiones els alumnes treballen en comú i l'aprenentatge es considera bàsicament una funció estrictament individual.
Tot i això s'ha demostrat, que quan un alumne interacciona amb un altre per a explicar allò que ha après, a més a més de desenvolupar habilitats comunicatives, es veu obligat a organitzar les seves idees, afavorint el seu coneixement i és capaç d'adonar-se de les seves errades i mancances. Aquests processos cognitius afavoreixen sens dubte el seu aprenentatge.
Com a docents hem de conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.
Hem d’estimular l’esforç de l’alumnat i promoure la seva capacitat per aprendre per si mateixos i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals a través d’activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat.

lunes, 9 de noviembre de 2009

"L'art és un joc, però s'ha de jugar amb la serietat d'un nen que juga".

Robert Louis Baldfour

domingo, 8 de noviembre de 2009

Crec condició absolutament indispensable a l'art la serenitat i l'alegria. Perquè justament en ell, podem trobar un repòs als combats de la vida, doncs ens transporta cap a una funció catàrtica, semblant a la del joc infantil, que ens produeix plaer, i intensifica determinades qualitats de la nostra condició humana i a través del qual explorem el nostre medi i aprenem a viure en ell.

miércoles, 28 de octubre de 2009

"El món està plé de petites alegríes, l'art consisteix en distingir-les".

Li Tai-po