El docent - tutor en el segle XXI

El professorat-tutor/a: construcció de la seva identitat.

El tutor ha d’actuar com un líder creatiu del grup, coach, i mediador per tal d’orientar als seus alumnes, fent de guia i acompanyant, estan disposat, sent professional i actuant amb coherència i rigor.

Ha de ser un punt de referència de l’alumne i de les famílies, i pont d’unió entre les institucions escolar i familiar, acompanyant i informant i donant models positius. Ha de cohesionar el grup classe, i ha de vetllar per la convivència, creant un clima relacional positiu, que generi confiança i comunicació i convidi al debat i intercanvi, reflexió i afecte però establint normes i límits, guanyant‐se als alumnes.

Ha d’observar, detectar problemes i inquietuds, ha de conèixer el procés d’aprenentatge i l’evolució personal dels alumnes, conduint-los, acceptant fracassos, amb acompanyament vocacional, ajuntant‐los a créixer, amb l’atenció individual, i el seguiment grupal i ha de responsabilitzar‐se de l’avaluació de grup. Ha de transmetre coherència en les activitats, seguint una programació i objectius, comptant amb materials que té del suport institucional i del PAT, i ha de relacionar-se amb els agents externs, EAP,CRP…pla d’entorn, integrant-los amb el centre.

Per a ser o fer de tutor cal:

‐ Autoconeixement personal i professional

‐ Gestió emocional

‐ Estil emocional.

El tutor/a com agent de canvi.

El concepte família ha canviat, s’ha de fer un canvi de mirada, adaptar‐se, renovar‐se, investigar, cercar i provar noves eines, ser flexible, cercar sempre la part positiva. El tutor ha d’aprendre a viure amb la incertesa que suposo el canvi, ha de canviar la mirada davant de situacions de dificultat i redefinir-les en positiu, ha de ser resilient per tal de fer front a les adversitats d’una forma constructiva i creativa.

Ha de saber adaptar‐se a la realitat social, a les necessitats de cada moment, amb iniciativa, flexibilitat, i capacitat de reciclatge,(concepte educatiu, aprendre a aprendre).

S’ha d’apostar per l’educació emocional i la diversitat, ja que tothom és diferent, s’ha d’acceptar a l’alumnat tal com és, tot partint del seu potencial i així ajudar a augmentar i mantenir l’autoestima.

Hem rebut les eines del segle XX, tenim eines del segle XXI, hem de provar, ens hem d’equivocar.